El passat dimecres dia 6 de Maig, el Sr. Abascal li va dir al president del Govern Pedro Sánchez que ja era hora que els partits d’esquerra abandonessin l’odi històric que els ha acompanyat sempre envers el col·lectiu LGTBIQ+. És més que evident que aquest exercici d’hipocresia i cinisme només podia sortir d’un personatge com ell però no deixa de ser interessant i més en un dia com avui, 17 de Maig, on es reivindica el Dia Internacional Contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, fer un petit exercici d’hemeroteca i memòria fent un recorregut per les aportacions que ha fet cada organització a la lluita per la igualtat afectiva i sexual de la població.
Per començar, mirem les conseqüències de l’odi de l’esquerra a Espanya envers el col·lectiu LGTBIQ+. Aquest odi va provocar per exemple, l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe l’any 2005 convertint Espanya en el tercer país del món en legalitzar aquest dret. Tampoc podem oblidar que va ser aquesta cruel esquerra la que va aprovar l’adopció homoparental convertint Espanya en el primer país del món en legalitzar aquest dret. Finalment, per acabar aquest recorregut de l’odi, podem recordar també l’entrada en vigor de l’anomenada “Ley de Identidad de Género”.
Com poden veure, tenen raó; l’esquerra destil·la sens dubte un odi exacerbat contra el col·lectiu. Però no perdem l’esperança i anem a analitzar com protegirà VOX al col·lectiu. Des de que tenen poder institucional, han proposat per aconseguir una igualtat afectiva (entre moltes altres perles) el següent:
- Acusar de “chiringuito” ideològic i adoctrinadors als i les expertes que fan xerrades de formació i educació contra l’homofòbia a les escoles i a qualsevol organització que lluiti donant suport legal o emocional a persones que pateixen homofòbia, transfòbia o bifòbia.
- Exigir a canvi del seu suport la supressió de qualsevol llei que faci referència a la protecció del col·lectiu (mirem per exemple el cas de Múrcia on ho han exigit al Partit Popular)
- Defensar la família “natural” formada per home i dona (Cisgènere i heterosexual per suposat) rebutjant i menyspreant milers de famílies d’arreu del país
Caram! Sens dubte ens podem quedar tranquils i tranquil·les en tenir aquests defensors, aquests guerrers per la igualtat, al nostre favor.
Mai es podrà oblidar en aquest país qui ha defensat, defensa i defensarà el col·lectiu LGTBIQ+. A nosaltres (juntament amb totes les altres forces polítiques progressistes del país) mai se’ns podrà acusar d’haver atemptat contra la dignitat humana de persones que reclamen quelcom tan estrambòtic com poder estimar a qui volen, o reclamen poder ser el que són sense temor a que algú els hi pegui una pallissa o els rebutgi. Sincerament i amb la més absoluta humilitat, crec que qualsevol persona del col·lectiu voldria al seu cantó aquesta esquerra que tant presumptament odia abans que aquesta “defensa” amb tuf de metzina que traspua el Sr. Abascal. I no puc acabar sense dir avui com cada dia feliç i sobretot reivindicatiu 17 de maig!
Adrià Olaya
Secretari de Polítiques LGTBIQ+ de la JSC Terres de Ponent
