Cada 8 de març celebrem l’aliança entre totes les dones per defensar els nostres drets. És aquesta unió amb la qual s’aconseguiren grans victòries de la mà de drets fonamentals. Tot això gràcies a una llarga genealogia de dones sufragistes, sindicalistes i activistes: com la Clara Campoamor, qui va lluitar per a què el sufragi femení constés en la Constitució del 1931, o com la Marina Ginestà, que es transformà en un referent per les dones milicianes en defensa de la República, també la Cristina Ortiz, més coneguda com “La Veneno” assassinada per la seva condició de dona transsexual i que avui en dia segueix essent un símbol de lluita per la llibertat, contra la transfòbia i la lluita transsexual. No podem oblidar tampoc a la nostra companya Carla Antonelli qui des de fa anys lluita contra les injustícies comeses envers les dones transsexuals.
No obstant això, queda molt camí per recórrer i nosaltres hem de seguir l’estela de les dones que ens precedeixen, per tal d’aconseguir una plena igualtat.
La nostra identitat és múltiple, som diverses. Vivim en l’entorn rural i en l’entorn urbà, som treballadores i diferents. Som lesbianes, transsexuals, bisexuals, intersexuals, heterosexuals… Som el crit de les que ja no hi són, som l’herència d’aquelles bruixes lliures i independents que varen ser eliminades pel poder autoritari…Som TOTES.
Juntes avui parem el món i cridem: PROU! Prou, davant totes les violències que patim pel fet de ser dones.
Prou de menysprear a la dona rural, abanderada de l’esforç i del treball en el món rural i doblement discriminada, pel fet de ser dona i per la precarització sistemàtica del medi en el qual habita.
Prou d’agressions, humiliacions i marginacions o exclusions!
Prou de violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades, les quals vivim independentment de la nostra edat o condició física. Volem viure en llibertat en qualsevol lloc i a qualsevol hora, som lliure i nosaltres decidim.
Prou d’opressió per la nostra orientació i identitat sexual. Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que moltes patim, com una altra forma de violència masclista. Som diverses i orgulloses n’estem!
Prou d’invisibilitzar a les dones transsexuals i transgènere que pateixen una doble discriminació per la seua condició. El Feminisme és un moviment inclusiu, per tant, estaríem cometent un gran error excloent-les.
Per això un any més des de la JSC Terres de Ponent reivindiquem una societat lliure d’opressions i de violència masclista. Denunciem que ser dona sigui la principal causa de pobresa i que se’ns castigui per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per la nostra edat, pel nostre origen, per tenir diversitat funcional, per la nostra condició sexual o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia; i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida: l’embaràs no pot ser motiu d’acomiadament.
D’aquesta manera, cridem a tots i totes a lluitar contra la desigualtat entre dones i homes, perquè encara que s’intenti amagar continua existint.
La millor manera de lluitar contra la desigualtat és l’educació. Cal educar els nostres fills i filles en la diversitat, la igualtat i la democràcia, per així poder acabar amb el Patriarcat. Defensem també el paper de l’educació, el feminisme i l’ecologia, conceptes diferenciats però amb molt en comú.
Voldríem acabar amb una frase de la qui fou ministra de cultura durant els anys 1993 i 1996, Carmen Alborch “El feminisme, ja que ha millorat la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat”.
Fem nostres les seves paraules i lluitem per un feminisme inclusiu i de classe!!!
Manifest de la JSC Terres de Ponent en motiu del Dia Internacional de les Dones
