La població del segle XXI es caracteritza per ser una societat líquida, de canvi i desig constant, consumista i lligada al capitalisme i les seves vessants. Aquests fets ocasionen més desigualtats, i fan que augmenti la població en situació de risc d’exclusió degut a no poder seguir els nivells de vida exigits per la corrent de la influència social. Apareixen noves necessitats caracteritzades com a bàsiques, i també més problemàtiques socials.
Quan parlem de treball social, ens referim a una disciplina científica que té com a finalitat exclusiva generar benestar col·lectiu, és a dir, comunitari. És per aquest motiu que, l’enfocament comunitari resulta especialment rellevant i necessari per a un barri vulnerable.
Els barris més vulnerables són el reflex del desplaçament de persones i famílies “fràgils” a zones desfavorides, és a dir, són aquelles que es troben més aïllades territorialment, on l’allotjament és més assequible per les males condicions d’habitabilitat i on hi ha una major concentració de població d’origen estranger amb recursos econòmics baixos. Aquesta situació obliga les persones a conviure en una regió on existeixen diferències notables des del punt de vista cultural, social, demogràfic i amb els xocs naturals d’integració intercultural que això comporta. Cal assenyalar que gran part de la població es troba afectada per múltiples factors d’exclusió que es desenvolupen al barri. La realitat comunitària que presenten aquests barris és caracteritza per la complexitat de les estructures a nivell físic, social i econòmic, així com la cronicitat del temps respecte a les intervencions d’aquests barris. D’altra banda, l’escassa participació de la mateixa comunitat, que comporta que la vulnerabilitat d’aquell barri no es redueixi amb el temps. Per aquest motiu, és necessari treballar a través de projectes d’intervenció amb una metodologia d’acció-participació, en la qual es potencien les capacitats i habilitats de la pròpia població pel canvi de la seva realitat social. Aquesta perspectiva d’empoderament comunitari implica el reconeixement de què els subjectes socials són els protagonistes del procés de canvi, és a dir, que els mateixos residents del barri han de participar en el procés d’estudi, diagnòstic, intervenció i avaluació social. Realitzant així, una intervenció des de diferents nivells i treball en xarxa de totes les entitats que participen en els barris. A més a més, és un procés de canvi també per part dels professionals, ja que s’ha de deixar de banda el paper de “professional líder i expert”. També és necessari un canvi de percepció de la pròpia població respecte a la falta de responsabilitat, compromís i suport de l’administració local, que encara percebent una necessitat de canvi, no actua ni participa de manera adequada.
Treballar en aquestes condicions requereix una visió a llarg termini, sostenible en el temps, així com un canvi progressiu a través de petits projectes locals, realistes i duradors, doncs el principal objectiu és crear canvis des d’un enfocament integral, vinculant a tots els agents i institucions del barri. Per aquest motiu, és de gran importància plantejar-se la intervenció comunitària sota la perspectiva de comprendre que els problemes que afecten estructuralment a les comunitats no es poden estudiar ni intervenir des d’una perspectiva individual sinó sota la dimensió comunitària.
Per tot això, la finalitat de la intervenció comunitària als barris vulnerables és que la comunitat sigui l’agent principal que dirigeixi i implementi la intervenció, tenint el control de la seva transformació i avaluació a partir d’un diagnòstic comunitari participatiu vinculat amb les necessitats existents.
